35 professionals i 527 pacients participen en l’estudi prospectiu de l’Índex Fràgil-VIG

Una subvenció del Fondo de Investigación en Salud ha permès avançar en l'aplicació de l'IF-VIG com a eina pronòstica per al seguiment de pacients crònics complexos i avançats.


Geriatres i infermeres del servei territorial de Geriatria i Cures Pal·liatives han presentat, aquest octubre, els resultats preliminars del projecte 'Índex Fràgil-VIG prospectiu' que han realitzat durant dos anys, fruit de l'obtenció d'una subvenció del Fondo de Investigación en Salud (FIS). En el treball de camp hi han participat vora 35 professionals i més de mig miler de persones usuàries estudiades. "És un projecte coral que estem fent entre tots", va destacar Jordi Amblàs, coordinador del projecte, durant la presentació a la biblioteca de l'Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic.

L'Índex Fràgil-VIG és un instrument per valorar el grau de fragilitat dels pacients crònics i complexos avançats. A partir del càlcul dels seus dèficits de salut -cognitius, nutricionals, socials, etc.- s'obté un percentatge. Es considera una persona fràgil a partir d'un 20% de problemes de salut acumulats i fins a un 70%. Més enllà d'un 70% de fragilitat, el "sistema es col·lapsa" i la persona mor. D'aquesta manera, es pot conèixer en quin moment de la trajectòria vital està una persona i la seva evolució, i es poden adequar i planificar les actuacions clíniques d'acord amb l'estat i la voluntat de la pròpia persona. Aquest índex que es va desenvolupar ja fa uns anys íntegrament a Vic s'està utilitzant en la pràctica clínica a més de 30 centres de tota Espanya i a països com Portugal, Itàlia, Argentina i Mèxic.

Ara, la subvenció obtinguda del FIS ha permès ampliar la investigació a l'entorn d'aquest instrument per poder validar-ne el seu ús, així com analitzar les variacions del grau de fragilitat d'un nombre determinat de pacients complexos. La primera fase ha consistit en un estudi prospectiu durant dos anys (2017-2019) de 527 persones usuàries dels diferents recursos assistencials de la institució -hospitalització, residències, PADES, etc-.

La mostra analitzada i els primers resultats

Totes les persones analitzades eren majors de 75 anys amb malalties cròniques complexes i/o avançades a qui se'ls analitzava el grau de fragilitat a l'ingrés i a l'alta, i se'ls realitzava un seguiment telefònic i presencial durant dos anys. En la seva situació basal a l'inici de l'estudi:

  • El 22,6% eren persones no fràgils i el 77,4% eren fràgils amb diferents graus: un 35% fragilitat inicial; un 27,7% fragilitat intermitja; i un 14,7% fragilitat avançada.
  • Prop del 80% de persones analitzades presentaven polifarmàcia -entre d'altres síndromes geriàtriques com les caigudes, la disfàgia o el delírium-.
  • El 42,8% dels analitzats tenia patologia cardíaca, un 38,6% insuficiència renal crònica, un 26,8% malaltia respiratòria i un 24,1% malaltia oncològica.
  • El 47,6% feia ús de benzodiacepines, un 31% d'antidepressius i un 25% medicaments pel dolor.

Bona part de les dades obtingudes s'ha anat desgranant i han derivat en moltes publicacions i estudis de recerca que s'han presentat a congressos i certàmens nacionals i internacionals (4 pòsters, 8 abstracts i 1 comunicació oral). S'ha conclòs, per exemple, que els pacients geriàtrics institucionalitzats -viuen en una residència- que ingressen a un hospital d'atenció intermèdia són significativament més fràgils que la resta de pacients, tant en percentatge com en grau de fragilitat.

Dels primers resultats destaca el fet que tres quartes parts de les persones incloses a l'estudi tenien fragilitat de base, i que en la pràctica totalitat de casos el grau de fragilitat d'aquests persones havia empitjorat en el moment de l'ingrés (fet que probablement va tenir molt a veure amb la seva necessitat d'hospitalització). En el moment de l'alta, de mitjana es constata que les persones han tendit a millorar el seu grau de fragilitat. Aquest és el primer estudi a nivell mundial que constata, de forma quantificada, l'evolució del grau de fragilitat de les persones abans, durant l'hospitalització i al moment de l'alta.

"L'índex Fràgil-VIG ha vingut per quedar-se"

Durant el col·loqui posterior, el cap del servei territorial de Geriatria, Dr. Joan Espaulella, va apuntar que "l'índex ha vingut per quedar-se, ja que fins ara no havíem tingut un instrument tan inserit i aplicat a la tècnica diària" i va posar en valor el fet que aquest gràcies a la subvenció FIS el servei podrà "comptar amb una base de dades amb visió prospectiva de l'índex de fragilitat".

La geriatria Dolors Cubí va subratllar que "un dels punts forts de l'índex és, precisament, la gran utilitat que té en els malalts geriàtrics pluripatològics i, no tant, en malalts de malaltia única". Per acabar, el Dr. Jordi Amblàs va encoratjar a tothom a fer recerca ja que és una tasca que "et pren molta energia però també te'n dona molta", va concloure.

Compartir: